L'HOME QUE NO DORM
Només tenim la teva ombra. Ni tan sols et vam deixar morir.
De tu només, un petó fugaç, i a l'instant vas ser desintegrat.
Per sort el cel no es va encendre aquella nit
però no sabem pas qui vas ser.
De tu només queda un petó fugaç
però l'apocalipsi et va esborrar i l'apocalipsi el va esborrar.
Només veiem la teva ombra, gravada al ciment de la ciutat.
Vares ser el negatiu d'una foto maleïda.
Vares ser el negatiu.
/Per sort el cel...etc/
/però l'apocalipsi...etc/
Ets l'home que no dorm!
NETEGEU LES PARETS DELS MUSEUS
GÀBIES
On tu poses l'ull qui mana ja hi té la mà.
Deixa't veure, traïdor.
Gàbies sense canaris. El pitjor lladre és el que menteix.
/On tu poses l'ull qui mana ja hi té la mà...etc/
Cara *
ALGUNA COSA BONA HA DE SORTIR DE TOT AIXÒ
Alguna cosa, alguna cosa bona ha de sortir de tot això.
Fred als peus, cap gelat. Qui em mana ficar-me en aquest merder?
No hi ha drecera sense esforç, però és que hem agafat el camí més tort.
La panxa buida, els ulls vermells. D'on han sortit tots aquests sonats?
Només faig que perdre temps i diners
però després de tot sempre em dic...
Alguna cosa bona ha de sortir de tot això.
INTERMITENT
Ciutat de girasols, el sol és verd o vermell.
Giren encegats, en un mosaic il·luminat.
Sergents de foc, mouen en el taulell
marcant pesats el camí, el camí determinat.
Guia incandescent, digues què ha de passar.
Moment defectuós, el far no s'encén.
Tan sols queda pensar, en l'instant inesperat.
Home intermitent, tria si vols passar.
Dona intermitent, tria si vols passar.
MÉS DOLENT QUE EL CAVALL DEL LENT
HACHIKO
Soterranis sense finestres, monitors amb somriures.
Res, no res, és el que sembla.
Fantasies adormides, cables, píxels i morfines.
Només el plasma t'abraça.
Res, no res, és el que sembla.
Respira, desperta, el vidre et reflexa.
Soterranis sense finestres, monitors amb somriures.
Res, no res, és el que sembla.
Respira, desperta, el vidre et reflexa.
Desperta.